Més del 40% de les iniciatives de transformació digital pel 2019 incorporaran serveis d’intel·ligència artificial. Aquest canvi de paradigma afecta a les estratègies empresarials. Les empreses que vulguin seguir competint al mercat hauran de modificar els seus models de negoci, així com dissenyar i implementant altres nous, caldrà que es replantegin els processos de treball, que adaptin productes i serveis, que adeqüin la forma en la que capten, fidelitzen i retenen clients, i com es comuniquen amb clients, proveïdors i consumidors. Necessiten un Pla d’acció.
El canvi de paradigma també afecta al disseny de la vida laboral de les persones. La meva neboda és fotògrafa i acaba de començar la seva trajectòria professional. Fa pocs mesos que ha publicat la seva web amb els seus primers treballs. Ha estudiat direcció de cinema i ha descobert que la fotografia és la seva passió. De moment, el seu focus és la supervivència professional. La pregunta fonamental que es fa és com aconseguir projectes de forma recurrent. De moment, calcula quants projectes ha de tenir i amb quina periodicitat de forma que li permetin generar prou ingressos per tenir suficient per viure i alhora anar construint el seu futur professional. Està dissenyant el seu model de negoci professional. S’enfoca en el futur i sap que no pot passar la responsabilitat sobre els seus ingressos futurs. Es seva. El model de negoci ha de ser viable. La il·lusió pel seu futur serà el motor dels seus futurs èxits i de la seva felicitat.
Durant un temps (indeterminat!) sap que ha d’estar disposada a acceptar projectes i feines que pot ser no triaria perquè no afegeixen res interessant a la seva carrera, però que li permetran consolidar una xarxa de contactes. És possible que els projectes que afronti amb més entusiasme no li aportin ingressos, però els acceptarà perquè sense experiència no es pot construir credibilitat professional. Acceptarà projectes per poder col·laborar amb aquest o aquell altre professionals reconeguts, perquè poden posar-la en contacte amb oportunitats futures. Tots els anys estudiant li han donat una formació molt solida però el foc real comença ara, amb els clients reals, els projectes reals, les factures reals… El seu somni és poder viure d’allò que li apassiona. Sap que haurà d’aprendre prou d’eines de gestió per no quedar-se sense somni. Té clar que l’horitzó temporal és de llarg recorregut. Ha de començar a fer passes per construir una realitat incerta per que algun dia es converteixi en un somni sostenible. Cal que aprengui a tenir resultats i també ha d’aprendre a comunicar-los per tal que l’ajudin a construir la seva credibilitat. Necessita definir i implementar un Pla d’acció per aprendre a aprendre.
La majoria dels que som professionals convertits en petits empresaris compartim un somni que es diu sostenibilitat. És un somni senzill i ambiciós alhora. Es tracta de voler i poder viure del que t’agrada fer, saps fer i has d’aconseguir que et paguin per fer. No importa que siguis periodista, dissenyador, arquitecte, fotògraf o economista. Per aconseguir-ho necessites tenir un Pla d’acció. Però la planificació estratègica tal com l’havíem après ha mort. No té sentit fer plans a llarg termini en un entorn de volatilitat i incertesa. Tampoc és suficient el Pla anual d’ingressos i despeses. Quan persegueixes un somni saps que no té un horitzó de dotze mesos. Un Pla d’acció no és un pressupost. No és una decisió sobre les despeses, sinó sobre la capacitat de generar valor pels clients. El Pla d’acció necessari per qualsevol empresari a l’economia del coneixement comença per tenir identificat un model de negoci que sigui sostenible. Per això caldrà dissenyar, provar, ajustar i pivotar. Per pivotar sobre el model de negoci, caldrà disposar d’un procés d’aprenentatge.
Com empresaris, cal que canviem la falsa il·lusió de que podem predir el futur per la capacitat d’aprendre a millorar efectivament la sostenibilitat del nostre model de negoci. Per fer-ho, hem d’anar aprenent a fer plans d’acció a més curt termini que ens permetin aprendre, tot fent camí contrastant la realitat efectiva, de forma que avaluem si ens estem apropant a la nostra expectativa. Fer un Pla d’acció i no fer el seguiment de les accions reals és un brindis al sol. La transformació efectiva no es produirà si no acceptem aprendre amb a mesura que canviem. Cal revisar periòdicament si els resultats son els esperats. Si no ho son, cal tenir la valentia de diferenciar si les hipòtesis eren errònies o si hem detectat problemes que sense el seguiment Pla no haguessin aflorat. Per que el seguiment del Pla sigui efectiu ha d’estar enfocat a l’aprenentatge. El Pla ens ha d’ajudar a trobar solucions factibles i iteracions ràpides en lloc de trobar respostes perfectes. Cal que passem de l’estat d’alarma i angoixa per la incertesa a l’esperança de construir el futur augmentant les expectatives. Un Pla d’acció ha de ser un relat d’esperança. Un Pla d’acció ha de ser el relat d’una estratègia enfocada a una visió, un voler ser on puguem desplegar el potencial de les nostres fortaleses posades al servei dels clients. Les empreses hem d’aprendre a aprendre. Al Pla d’acció 2019 a la teva empresa, que aprendreu?
Publicat a l’Indicador d’Economia el 14 de gener del 2019