Competir al segle XXI és molt més exigent que abans. De fet, suposa un canvi de paradigma. Atraure i retenir clients, construir i retenir talent per dissenyar una avantatge competitiva, crear una proposta de valor atractiva, és molt diferent del que havíem conegut fins ara. La complexitat de l’entorn provoca dificultats afegides a l’hora de gestionar les empreses. Quan més complexa és una organització, és més difícil gestionar-la perquè és més difícil comprendre el que està passant realment. Per abastar la complexitat, hem anat fent el que havíem après a fer, que és posar controls. Però cal que ens adonem que no ho aconseguirem amb els processos, sistemes i estructures pensades per un món més predictible. Perquè els processos no han estat pensats per confiar, sinó per controlar. La conseqüència és que les persones acaben posant la seva energia només en allò que pot ser mesurat, independentment de que aporti o no valor. Cal que eliminem les estructures complicades i posem el focus en coordinar els esforços.
D’acord amb la teoria del management, el lideratge d’una organització té com objectiu mobilitzar a tots els treballadors, mitjançant una definició clara de “on s’ha d’arribar”, basada en una proposta de valor que l’empresa ofereix als seus clients. Aquesta meta genèrica s’ha de traduir primer en termes estratègics i després en termes d’operacions. L’excel·lència en la implementació d’aquesta estratègia, és el més important i el més difícil. Requereix, sobretot, d’uns processos interns eficaços i uns treballadors compromesos i motivats. Només es pot arribar als objectius estratègics desitjats si tot l’anterior funciona, i només seran sostenibles si es millora contínuament.
Deia Peter Drucker que les tasques del management es poden reduir a tres 1) Dirigir la organització cap a l’acompliment de la seva missió. 2) Administrar l’impacte de la responsabilitat social que té com a organització, i 3) Aconseguir que el treball sigui productiu i que el treballador es realitzi. A l’economia del segle XXI, aquesta darrera funció del management esdevé fonamental per la Direcció General de qualsevol empresa. El mateix Drucker deia que les empreses poden aprendre molt de les organitzacions sense ànim de lucre, i de tot l’esforç i dedicació d’un incomptable nombre de persones que no reben cap compensació econòmica. Especialment pel que es refereix a la relació entre motivació i productivitat.
El fet casteller i les colles castelleres mostren molts dels elements que requereix qualsevol organització que vulgui aconseguir millors resultats a partir de persones més compromeses. Podem veure-ho des del punt de vista del management. 1) Tenen una missió clara: fer castells. Cada colla castellera té la seva pròpia visió del que vol ser i marca una cultura, una forma de ser. Es concentren en objectius concrets que tenen continguts clars per la feina que cal fer per tenir resultats. 2) L’administració de la seva responsabilitat social està lligada al seu territori. Oferir les millors construccions a la ciutat, o al territori que li es propi, té un efecte crida per les persones que volen fer castells, i reforça el sentiment de pertinença. 3) Per una colla castellera, aconseguir que el treball sigui productiu vol dir convertir l’esforç del pati d’assaig en resultats a plaça. L’estructura organitzativa, l’equip que lidera una colla, ha d’enfocar el seu treball en que cada una de les persones que en formen part, trobin el seu lloc i puguin desenvolupar al màxim el seu potencial, que siguin responsables del compromís que han adquirit amb la colla, i que treballin en la consecució dels objectius del col·lectiu: fer castells. És un procés evolutiu on cal desenvolupar una cultura de confiança que faci possible el desenvolupament personal i la consecució dels objectius col·lectius.
El management del segle XXI té molt a aprendre dels castells des del punt de vista del lideratge d’equips. Les polítiques tradicionals per gestionar treballadors no han tingut en compte que les motivacions de les persones poden ser molt diferents. A qualsevol colla castellera podem trobar persones que comprometen el seu temps i esforç a fer castells amb motivacions molt diverses. Tot i així, el fet casteller ens demostra que persones normals poden aconseguir resultats extraordinaris.
Per aconseguir que una empresa sobrevisqui al pas del temps, cal anar més enllà de l’eficiència. Les empreses que perduren, com les colles castelleres, tenen característiques que les fan resistents al pas del temps. Busquen valor en lloc de buscar només productivitat. Busquen que les accions de les persones s’orientin a assolir els objectius, però entenent l’assignació i optimització de recursos, sense perdre de vista la naturalesa humana de les persones. Entenen que la supervivència de la missió es més important que l’èxit a curt. La intenció posada en el llarg termini ho canvia tot.
Aquest article s’ha publicat a l’Indicador d’Economia del mes de maig de 2017