Divendres vaig tenir la sort de ser convidada per l’Autoritat Portuària de Tarragona, a fer una xerrada sobre els reptes de la dona professional a l’entorn actual. Es va celebrar al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, envoltats de l’exposició “Expressions. Homenatge a la dona” de l’artista plàstica Carmen Valverde (us recomano que l’aneu a veure). Quan la Montse Adan m’ho va proposar (gràcies Xavi per pensar en mi!) de seguida em va fer molta il·lusió. Tot i que no ho havia fet mai, vaig pensar que tenia sentit explicar algunes reflexions personals posades en perspectiva sobre el fet de ser una dona professional avui. Aprofito per agrair un cop més la oportunitat de reivindicar i difondre aquest missatge.
Vaig decidir explicar les tres grans disrupcions que han afectat a la meva vida personal i que m’han obligat a prendre decisions difícils per continuar lluitant i apostant per defensar la meva vida professional malgrat els obstacles.
La meva història només és una de tantes. Reflecteix la realitat de la societat actual, que no és gens igualitària per a les dones. Necessitem un canvi de paradigma on puguem aspirar a la igualtat d’oportunitats, que clarament no és el que tenim avui en dia. Massa vegades volem fer les coses boniques quan no ho son. Sense dubte les dificultats ens fan créixer, però no hauria de caldre patir tant.
No vaig decidir ser una dona. Sí vaig decidir ser una dona professional. Voler ser professional sí va ser la meva decisió quan vaig decidir estudiar Administració i Direcció d’Empreses abans d’haver fet els divuit anys. M’ha calgut decidir-ho moltes més vegades, apostant en circumstàncies força adverses que reflecteixen que encara ens cal celebrar el Dia de la Dona. Tal com expressava una treballadora del Port en la jornada del 6 de març, esperem que d’aquí uns anys, aquesta celebració no sigui necessària.
