Quan es tracta de la nostra salut, tenim clar que abans de prendre cap decisió, ens cal la opinió d’un metge expert que pugui avaluar la nostra situació. Disposar d’una diagnosi, ens permet tenir ben identificat el problema i ens capacita sobre les opcions que tenim sobre què cal fer per curar-nos o reduir els símptomes. La qüestió és com ho prioritzem. Fa uns anys vaig tenir problemes recurrents d’al·lèrgia. Ho anava deixant passar, fins que les molèsties es van anar agreujant, perjudicant força la meva qualitat de vida. A la visita que vaig concertar amb l’especialista, el primer que va fer és una prova per avaluar la meva capacitat respiratòria. Mentre m’explicava en què consistiria, ja es va adonar de les dificultats que tenia per respirar, i em va preguntar com és que havia trigat tant a anar-hi. Em va sorprendre la pregunta. Vaig sentir que m’estava traslladant la responsabilitat de no haver anat abans a la seva consulta. Tenia clar la gravetat dels símptomes i no havia actuat a temps. La meva resposta va ser que havia tingut problemes més greus.
Com prioritzar quan tot és urgent i important? A les empreses, sovint els passa això mateix que em va passar amb la salut. Les persones que dirigeixen empreses i/o equips de persones, es poden sentir desbordades per l’acumulació de problemes coincidents en el temps i que tots semblen prou importants. No actuen per resoldre un problema concret, perquè estan ocupant-se d’altres que han considerat més greus o més urgents, o ambdues coses. A la velocitat a la que es mou l’entorn i el mercat, és difícil saber què prioritzar perquè el present no es mengi al futur.
A les empreses, de vegades no es evident identificar el grau d’importància dels problemes, però el que surt car de veritat és la paràlisi. Diagnosticar bé el que està passant, és el punt de partida imprescindible per poder identificar els problemes que cal resoldre per seguir millorant. El que és segur és que els problemes no desapareixeran si no els afrontem. Així que els hem de prioritzar, decidir quines opcions tenim a l’abast, per actuar en conseqüència.
Qüestió de transparència
Un dels canvis als que la transformació digital està forçant que facin a les empreses és passar de la privacitat de la informació a la transparència. Les persones que estan a prop del problema acostumen a ser les que estan en millor disposició de prendre accions correctives en la direcció adequada. Els experts estan a peu de pista; no cal demanar hora per anar al metge especialista. El que cal és treballar amb més transparència per poder aflorar el que realment està passant.
Cada vegada sentim a parlar més del científic de dades com a nou perfil professional amb projecció. És perquè les empreses que s’han creat a l’economia de les dades, entenen la creació de valor cap al client com un procés continu que té les dades com a matèria primera. Saben que el valor, entès com el que rep el client en forma de producte o servei pel que està disposat a pagar, va canviant a la velocitat que es mou el mercat. A aquesta velocitat, caldrà obtenir i analitzar dades i treure conclusions sobre la realitat del negoci més sovint del que estàvem acostumats. L’assignació de recursos (persones i temps) i la seva priorització, haurà de tenir en compte com canvia el valor per posar-se en acció. El ritme importa. La tecnologia facilita la monitorització de les activitats i proporciona una informació molt valuosa per millorar la capacitat de prioritzar.
Decidir en base a les dades implica que ens qüestionem com es prenen les decisions a les organitzacions, que ens qüestionem l’organigrama. Però farà falta coratge per mirar-nos les dades de cara, especialment quan ens porten males noticies. Decidir en base a dades només és possible amb estructures lleugeres que facilitin la coordinació dels esforços de les persones orientades al valor. Es necessitaran mirades transversals que aportin valor. Caldrà acceptar que no sempre està clar quin és el problema que cal atacar primer. Caldran més professionals experts que facilitin aquest procés. Caldrà transparència al llarg de la organització.
Perquè el que realment voldríem que les dades ens diguessin és què passarà, per on anirà el futur. Això és que el que sembla que la intel·ligència artificial serà capaç de fer per nosaltres. Si és així, seria millor que ens anem entrenant. Perquè la part difícil d’anticipar-se al futur és la decisió d’actuar per canviar el que cal!
Per diagnosticar be, cal expertesa. A la velocitat actual dels canvis, també caldrà que ens diagnostiquem a temps. La clau és el ritme al que aprendrem a actuar en base a la realitat de les dades. Diagnosticar amb transparència. El que és rellevant és la decisió d’actuar, i per això caldrà haver prioritzat. Estem preparats?
Publicat a l’Indicador d’Economia el 10 de Juny del 2019