Saltar al contenido

Benefici suficient, empreses àgils

El gran repte de les empreses a l’economia del coneixement és generar valor. Aquesta generació de valor, s’ha d’enfocar menys en l’activitat dels productes i serveis que s’entreguen, i molt més en resoldre problemes del mercat, dels clients. La velocitat de canvi és tan gran que cada cop més ràpid cal que les empreses s’adaptin al que realment estan valorant els clients. Per fer-ho, és imprescindible que les empreses interioritzin que els cal ser àgils en les seves estructures organitzatives.  No és tan evident comprendre que vol dir aquest canvi de paradigma i segurament podem aprendre de les empreses que ja han nascut digitals. Cal que entenguem com s’organitzen per tal d’adaptar-se constantment i de forma àgil als canvis del mercat.

Basecamp és un bon exemple d’un model de negoci d’èxit que sorgeix de la seva capacitat innovadora posada en contacte amb una necessitat real del mercat. Basecamp és una empresa americana amb seu a Chicago, que actualment és tota una referencia com eina de software per organitzar i gestionar projectes per equips de persones de forma col.laborativa. El més rellevant de la seva història es que l’origen de la plataforma que li dona nom va ser la seva pròpia necessitat quan eren una empresa de disseny web a l’any 2003. Com tantes d’altres empreses nascudes amb les tecnologies digitals, a mesura que creixien en nombre de clients, la desorganització els passava factura en forma de retards en els projectes. En aquell temps, la comunicació entre les persones de l’empresa es feien via e-mail, però de seguida van descobrir que per projectes complexes i de llarga durada no era l’eina adequada. Llavors van començar a buscar al mercat una eina que encara no existia. Van provar alguns gestors de tasques entre els que hi havia al mercat, però eren complicats d’us i els seus problemes de comunicació seguien sense resoldre’s. La necessitat que tenien era tan imperiosa que van decidir construir la seva pròpia eina de gestió de projectes, i en pocs mesos la van començar a utilitzar amb els clients que ja tenien. Va funcionar tan be que els seus clients van notar la millora en la organització i la comunicació de forma que van voler provar el nou software en els seus propis projectes. Així va néixer Basecamp l’any 2004, amb un centenar d’usuaris de pagament el primer mes als que van seguir centenars més, fins que en un any van generar més ingressos amb la venda de software que amb el disseny de webs. Actualment, més de 2 milions i mig d’usuaris tenen conte obert, i porten 13 anys essent consistentment rendibles fins avui. Un bon negoci que responia a un problema real del mercat que ha sabut adaptar-se, créixer, i ser rendible de forma sostenible.

La historia de Basecamp també és rellevant per haver gestionat les seves finances d’acord amb el concepte de “benefici suficient”. El seu CEO sabia que sense generar prou liquiditat mitjançant les operacions, cal demanar fons a tercers; sabia que quan depens de fons d’altres, llavors son ells qui manen sobre el teu temps. Finançar el creixement amb el propi benefici els va donar llibertat d’acció i decisió. El seu relat representa una nova forma d’entendre les finances, del que es una estratègia financera sostenible a l’economia del coneixement. El benefici suficient és el que obtens quan els clients paguen pels teus productes i serveis, i no has de preocupar-te per inversors impacients que volen recuperar els seus diners. El benefici suficient és el que permet reinvertir en el futur de l’empresa i alhora repartir dividends per retribuir el risc assumit prèviament. El benefici suficient és més simple de comunicar a les persones de l’equip per comprometre’ls en la consecució de resultats: és tan senzill com guanyar més diners dels que gastes. Pensar en termes de benefici ajuda a l’empresa eliminar la dispersió i a concentrar-se en el que fas i no en el que no fas. El benefici suficient és el que permet no deure-li res a ningú que no sigui l’esforç continuat i perseverant cap als clients. Generar benefici suficient permet decidir qualsevol direcció i prendre’t tot el temps que necessitis.

Ha passat i encara passa que sovint hi ha empresaris que no han tingut prou capacitat d’anticipació, s’han endeutat a curt termini per afrontar el creixement, i tot i que el creixement hagi pogut ser més lent del previst, han sortit endavant. Perquè un bon model de negoci pot compensar una mala estratègia financera. En canvi, no hi ha cap estratègia financera, per bona que aquesta sigui, que pugui fer sostenible un mal negoci. A l’economia del segle XXI, un negoci que no es converteixi en un sistema àgil que generi benefici entregant productes i serveis valuosos pels seus clients, no és un negoci. El mantra del nou management és agilitat i no creixement. L’agilitat s’enfoca en el sistema. El sistema ha de generar valor pels clients, i el que volen els clients va variant al llarg del temps. Per gestionar la generació de valor a l’economia digital ens cal tornar als basics.

Publicat a l’Indicador d’Economia del mes de gener del 2018

Etiquetas: