“No vaig fracassar, només vaig fer 10,000 experiments”. És famosa la frase de Thomas Edison en referencia als seus intents de fer una bombeta que no funcionava. Aquesta forma de pensar d’un científic portada als negocis, és el que va fer néixer la Revolució Industrial. Hem de recuperar aquesta perspectiva i posar-la amb el nou context de canvis accelerats. La mentalitat dels nous negocis de l’economia digital i de la continua experimentació, no parlen de fracàs, sinó d’aprenentatge. Si penses que has fracassat, és per que has decidit el teu relat , perquè has decidit que no ho tornaràs a intentar. És un error!
La popular dita “el temps és or” és més actual que mai a l’economia del coneixement. L’empresari americà Jim Rohn deia “El temps és més valuós que els diners. Tu pots tenir més diners, però no pots tenir més temps.” Certament, per generar riquesa a l’economia digital el temps té més valor que mai. Generar valor a nivell econòmic vol dir posar el coneixement que adquirim enfocat a la solució de problemes de persones que estan disposats a pagar per resoldre’ls. El repte ara, és doble: 1) apareixen nous problemes per resoldre com a conseqüència de l’aparició de noves tecnologies, i 2) els vells problemes, gràcies a la tecnologia, poden ser resolts de manera diferent. Però per fer-ho, necessitem temps, i no el podem emmagatzemar. La perspectiva del temps és més rellevant que mai a l’economia de l’agilitat. La velocitat de canvi es vertiginosa, i és per això que cal que reflexionem què ens cal fer diferent per poder competir amb èxit.
Philip Zimbardo és un psicòleg que afirma que la felicitat i l’èxit estan arrelats en la forma en que ens orientem cap al present, passat i futur. Diu que les persones dividim la nostra experiència en zones temporals, però sense ser-ne conscients. Ho fem automàticament, i no ens n’adonem que és absolutament determinant en qualsevol decisió que prenem. Per algunes persones, les seves decisions depenen del que estan fent o sentint ells i els altres en la situació immediata. Diuen que son persones orientades al present. El seu enfocament és el que hi ha en el ara, en el mateix moment de l’acció. Per altres, el present és irrellevant, sempre prenen decisions basades en les seves experiències del passat. En diem persones orientades al passat, perquè s’enfoquen en el que ja va succeir. Finalment, hi ha persones per les que el passat no importa, ni tampoc el present. Únicament es tracta del futur. L’atenció d’aquestes persones està sempre enfocada a anticipar les conseqüències. Els anomenem orientats al futur i es centren en el que serà.
De la perspectiva temporal de Zimbardo de barrejar present, passat i futur, podem extreure algunes lliçons aplicades als negocis. La perspectiva del passat aporta l’aprenentatge de la història dels fets econòmics de l’empresa. Aquest aprenentatge permetrà anar avançant de forma més sòlida cap a la situació desitjada. Les empreses que acumulen una història, poden construir un relat obtenint del passat les seves arrels, la seva cultura i la connexió amb la identitat. La perspectiva del present son les accions que ajuden a anar aconseguint els objectius que es van marcant en el dia a dia. Aquesta perspectiva és rellevant perquè reforça la importància de mesurar el resultat de les accions que es fan en el dia a dia. Permetrà validar si s’està avançant o no cap a l’expectativa esperada. Per tant, desenvolupar la perspectiva temporal cap al futur, fixant reptes i objectius per l’empresa, és clau. Aquesta perspectiva permet una visió i un enfocament orientat a l’acció, per volar cap a nous destins i nous reptes, independentment de la velocitat a la que es produeixin els canvis. El futur és una construcció de les decisions del present.
L’espai temporal més rellevant en les finances d’un negoci és el futur, perquè hem de gestionar per endavant els diners que necessitarem. Hem après que les empreses que han estat capaces d’anticipar les seves necessitats financeres i s’han finançat be, han tingut la capacitat de fer més sòlids els seus negocis, i els seus propietaris han tingut més llibertat com empresaris per prendre decisions. A l’economia digital, és encara més important que gestionem per endavant el coneixement que necessitarem. Les empreses que aprenguin a experimentar per saber què voldran els seus clients i s’anticipin a resoldre les noves necessitats, son les que podran competir amb èxit. A l’economia digital, la perspectiva temporal d’experimentar és el futur, perquè l’economia digital converteix el temps de les persones en coneixement, per ser transformat en valor i riquesa. És un aprenentatge contra rellotge on el temps és més valuós que els diners.
Publicat a l’Indicador d’Economia el 9 de març del 2018